Goteborg: l'Europa ordenada

Suecia de nou. El pais de referencia dels ideals socialdemocrates, el laboratori exitos de les millores socials i el be col.lectiu com a objectiu col.lectiu i benefici individual. Un breu miracle que en els llibres dhistoria ocupara un raconet de la segona meitat del segle xx. Tan bonic que els esceptics del futur segurament ho negaran, diran que "no pot ser", i tindran part de rao si es posen en plan maximalista, pero la realitat es que aixo existeix i encara mante alguns senyals d'identitat que commocionen una persona culturitzada en un entorn llati com jo. pero es clar, no tot pot ser i aqui el temps es plujos, fred, ennuvolat, i aixo moldeja el caracter i les relacions socials, i el robotisme laboral pot ser desencisador, tot tan be, tot tan a lloc, tot tan previst que les persones entristeixen i adopten postures o molt competitives o molt mutiladores. Alguna cosa grinyola en tot aixo, i en tot aixo tambe vull dir en tot aixo nostre. escolto el grinyolar: nyogui nyogui, i penso que ens fa falta ambicio de futur, menys correccio politica i que els idealistes siguin valents i no fills de la marihuana i l'LSD, millor que hagin llegit Rousseau i Nietzsche, i que diguin les coses pel seu nom, es a dir que posin noms nous als concepte si cal perque les paraules han perdut el significat amb tant de desgast hipocrita i edulcoracio politica i eufemismes i por a dir les coses. ara la gent no es vella, es menys jove. ara no hi ha gent lletja, nomes menys agraciada. i aixo, una infinitat de porugueses que ens estan portant a la incomunicacio mes atros de totes, la dels que pensen que sestan comunicant i no estan comunicant res, nomes parlen, pero ni s'escolten ni en tenen ganes.
i malgrat tot, aixo es una meravella de mon, una meravella de gent, una meravells d'iniciatives generoses, una meravella de petites coses que ens obren els ulls i els sentits i ens regalen l'oportunitat de disfrutar com si fossim el que voldriem ser, encara que sigui a estones. i aixo es aixi aqui i arreu.

aquest mati, passejant per goteborg, mha cridat latencio lenorme similitut que hi ha entre les ciutats, almenys entre les que conec, majoritariament occidentals o occidentalitzades. el barri restaurat, amb cafes i botiguetes fashion. gent jove, mares amb nens en un carritu, joves. carrers nets. edificis polits. despres, la zona comercial, enorme, plena de franquicies, com si estiguessis a tot arreu. h&m, mcdonalds, etc. tot a tiro. japonesos fent fotos i jo tambe, que carai!.. i la ciutat fent la seva, com si no anes amb ella: cotxes amunt i avall, els carters en bici repartint correu (encara), camionetes repartint mercaderies, els bancs gestionant els diners de la gent, les dependents de les botigues de roba posant cara de felicitats com si estiguessin en una roda de coneixement, els conductors dels tramvies cagantse en la mare que va parir la gent que creua els carrers sense mirar, els semafors ordenant els transit sense queixar-se, els biciclistes amunt i avall, mes avall que amunt, esclar, els vianants fent la seva, alguna treient la llengua (d'estressats) altres passejant amb la benevolencia de la calma interna i l'aparenca de calma interna, la universitat acollint joves amb cares ambicioses i aquella mirara encara per polir que transmet intencio de fer coses, ves a saber quines, la mirada de la predisposisio a l'accio, i despres dones grans que caminen a ritme lent i mirant-s'ho tot com si els haguessin canviat el decorat pero el guio fos exactament el mateix, i per tant no semblen gaire preocupades, de fet semblen menys preocupades que els seus fills i nets.

goteborg encarada al mar.
amb els museus tancats el dilluns. es mala sort. pero caminant pel carrer hi ha molt a veure tambe.

content de viatjar, com sempre, encara que viatjant es redueixen les possibilitats de creure que hi ha un lloc, un espai, un entorn on oblidar-se de la motxil.la que carreguem. de manera que benvinguda sigui.