"Spanish Movie", o "quiero y no puedo"

Per tots els costats, racons, matisos i el·lipsis, "Spanish Movie" és una pel·lícula frustrantment reprimida, un "quiero y no puedo porque no me dejan porque el dinero no es mío". Llástima. Si realment fos una spanish movie, casposa però desacomplexada, podria haver estat un divertimento magnífic, una partida de cul, sí, antològica. Però en tot els moments hi ha comediment, sensació de que els guionistes es partien la caixa imaginant-se diàlegs punkies i absolutament políticament incorrectes, però que després els edulcoren pensant en el context massiu en què volen/necessiten que s'exhibeixi la pel·lícula per recaptar la pasta que s'hi ha invertit. Res, la llei del mercat, a aquestes alçades ja no ens farem l'harakiri per aquestes coses, ja sabem en quin món vivim, i ja sabem què no ens n'agrada.

[El millor de la pel·lícula, la companyia. La millor amiga possible, antològica i tan amiga que és germana].

"Spanish Movie" hauria pogut ser un festival del humor i només és una gracieta. Amb tot, cal dir que s'hi aprecia el talent, perquè de talent n'hi ha a dojo. Però castrat, autocensurat, amagat, atemorit per xifres i estadístiques i previsions d'ingressos. Potser en el futur i, paradoxalment gràcies a "Spanish Movie", els mateixos que ara s'han quedat a mitges podran fer una pel·lícula bastarda i inclement que ens faci caure les llàgrimes als que quan anem al cine no esperem un catecisme de la correcció sinó un exercici alliberador de coratge i irreverència.

[Gràcies Bibs!]

"The World", de Jia Zhang-ke (2004)

Primera frase de la pel·lícula: "Qui té una tirita?". Última frase de la pel·lícula: "ara comença el millor...".

Enmig, "El món"; enmig, la vida. Desolada i teatral, la vida sòrdida del món contemporani globalitzat. Un decorat de llum i color amb un guió inarticulat. Així som, això som. Un decorat magnífic per a un guió de silencis, incomunicació, desconfiança, esperança contrarrelotge i pèrdua i pèrdues.

El món com a parc temàtic. El món en miniatura, a escala. Concentrat. Els símbols ostentosos d'una civilització que treu pit amb xifres, que fa edifics enormes, altíssims, que supera rècords i acumula estadístiques. El món que concentra fites i segueix incapaç de comunicar-se, de resoldre's, de transcendir el seu tràgic destí, el seu tràgic guió.

"We don't speak the same language but you are my friend". La frase més commovedora del món. La frase més commovedora de "The World".

"Zombieland": slow motion low fi fun

Acabo de veure "Zombieland". Poquíssim a dir: és un anunci de les facultats de la ultracàmera lenta, un homenatge a Bill Murray, un simplíssim relat d'amor adolescent absolutament simplista, una tia bona i un tio no tan bo però "cuco", una distracció breu i fugissera que mentre escric (fa tres minuts de rellotge que he vist els crèdits finals i la parideta afegida) ja gairebé ni recordo. Recomanable per passar l'estona perdent l'estona.