Acabo de veure "Zombieland". Poquíssim a dir: és un anunci de les facultats de la ultracàmera lenta, un homenatge a Bill Murray, un simplíssim relat d'amor adolescent absolutament simplista, una tia bona i un tio no tan bo però "cuco", una distracció breu i fugissera que mentre escric (fa tres minuts de rellotge que he vist els crèdits finals i la parideta afegida) ja gairebé ni recordo. Recomanable per passar l'estona perdent l'estona.
Desperate Housewives
Fa 7 anys

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada