こんいちわ!

Hola amics. Paradoxes.

Qui mhavia de dir que el comunisme ha triomfat al Japo. Autoritarisme social i gregarisme solidari, sentiment de comunitat, pero amb lavantatge de tenir poder adquisitiu. Algu va dir que el comunisme requera que el poble no tingues un duro? Ho desconec, pero aqui el tenen, el duro, pero no tenen gaire temps lliure, ni gaire vida social ni igualtat de generes. Pero son rics, un miracle. Una illa perduda, mireu al mapa on es: al no res. 140 milions dhabitants encaixats. 2 bombes atomiques fa poc mes de 60 anys. I ara son la 2a potencia economica mundial. Capitalisme, si, pero molt ad hoc. Aqui lindividualisme funciona al servei de la colectivitat.Imatge habitual al metro: els que toquetegen el mobil (ultima generacio, aqui les botigues delectronica de consum tenen 7 plantes, no exagero gens ni mica), els que dormen (la jornada laboral es realment llarga i sumisa) i els que fan cara de robots, mirada perduda, automates. De tant en tant algu riu, sobretot els mes joves, que encara no formen part de la "cadena de muntatge". Es brutal. i subtil.



Son rics, no els falta de res material, pero perceps que si que falta alguna cosa. Hi ha una buidor, una absencia gelida, un horitzo per veure que no veuen. Com diu lAlberto, el meu amic i excelentissim amfitrio al Japo, son com robotets (sempre hi ha excepcions), fan llastima, desperten la compassio, malgrat que viuen be, no els falta de res, son educats, el metro es puntual, rodalies va de perles. Pero es tot com una gabia de vidre (frase dita per un advocat espanyol divendres en un sopar amb espanyols que treballen a toquio desde fa anys i saben del que parlen). mentre sopavem, en un edifici altissim, amb unes vistes al toquio de nit, gratacels, llums, neo (molt capitalista), a les oficines seguien treballant. I quan acaben la jornada laboral (i quan la comencen) lamo pronuncia una arenga-sermo, cada dia. Marcial. Estat tutor. Ciutadans obedients. Educacio forcada. El respecte a la jerarquia comporta educacio, pero no es una educacio etica, individual, intima, sino imposada pel context. Una decepcio: haure de seguir buscant el lloc on els ciutadans creixin intimament convencuts que la convivencia i el respecte son virtuts utils, no imposicions de control, sigui en nom de la democracia, sigui en nom de la tradicio, sigui en nom dun miraculos sistema economic que si no fos per aquesta jerarquia tan estricta que tenen implantada aqui no funcionaria ni de conya.

Preparemnos tots: la Xina imitara el Japo pero amb 1000 milions dhabitants, es a dir, 1000000000 de robotets. El temps em donara la rao, desafortunadament. i sense seguretat social. :( Sistema marcial, ma dobra i capitalisme a la carta: "Senyor Google, no magrada que els meus robotets puguin consultarlo", "Cap problema senyor CHAN, no es preocupi". Uns quants xecs i tot arreglat: capitalisme a la carta, la versio no democratica de linvent.

Tokyo es una ciutat exageradament enorme, un punt de trobada de treballadors, empreses, trens, carrers, temples. No te unes rambles ni un carrer major. O no lhe trobat, encara. te espais encantadors, i la sensacio de silenci es paradoxal. no sents claxons, ni molt soroll. es frenetica i balsamica. una altra paradoxa.

Ahir (dilluns) vaig fer una escapada als afores, i vaig sentir limpacte del japo ancestral a Kamakura (escric de memoria), poble ple de temples on hi ha un budha enoorme. Esta situat entre dues valls que laboquen al mar. molt bonic. vaig caminar per camins preciosos, amb xalets preciosos. Va ser un dia... precios. Al tornar em vaig passar de parada i vaig arribar a casa a les 23h, casi amb lultim metro. No es la primera vegada que em perdo. Amb tot, crec que moriento molt be al metro, pero lidioma es un handicap, perque et passes destacio i no te dadones. Despres amb lalberto vam fer unes cervesetes i vam parlar de la divi i de lo huma, sobretot de lo huma, en aquest cas. hi ha molt a parlar.

Curiosament, una de les cancons que escolto mes es "Comfortably numb" de Pink Floyd, trobo que casa molt amb el taranna que veig. I estic intentant trobar una traduccio al japones de A brave new world d Aldous Huxley (Un mon felic). Es perfecte.

Aquest cap de setmana anirem 3 o 4 dies amb lalbert a kyoto, que es molt xulo, diuen. tokyo es molt occidental. tinc ganes de veure el japo darrels.

i la setmana que ve anire a Hiroshima.

Salut a tots, cuideu-vos.

Santisan