Krakow

benvolguts companys, amics i família:

Sempre que pensava en Polonia mimaginava les atletes de llancament de pes als jocs olimpics, la samarreta blanca amb un detall vermell, la bandera, el bigoti de Lech Walesa i en Joy Division, per Warsaw.

Fentme gran, que aporta anys i de vegades algun coneixement, vaig aprendre que linvasio de Polonia ("annexio") per part dels alemanys va desencadenar la 2a guerra mundial, que alhora va desencadenar:

ocupacio de gran part deuropa-> neutralisme despanya (que despres pagariem car: ningu va fer res des de lestranger per enderrocar Franco) ->eix italia-alemanya-japo ->pearl harbour ->guerra del pacific -> Hiroshima -> Holocaust jueu -> Auschwitz -> Normandia-> divisio de Berlin entre els aliats-> establiment dels 2 blocs hegemonics fins al 1989-> divisio del mon occidental en capitalista-comunista/socialista-> guerra freda-> laika mor a lespai->guerra de lespai->man on the moon-> des dels paisos capitalistes, por al comunisme-> estat del benestar -> perestroika -> caiguda del mur de berlin -> inici del desmantellament de lestat del benestar (als EUA, com que els partits comunistes no van tenir cap forca, lestat de benestar no es va implantar, per aixo no sha desimplantat, com esta passant paulatinament a europa, on els partits comunistes eren forts i espantaven els capitalistes (els propietaris del capital, vull dir), que feien concessions als obrers perque no es radicalitzessin (daqui lestat del benestar) -> neocapitalisme -> creixement economic, encara que desigual -> creixement tecnologic -> internet -> liberalitzacio de mercats -> globalitzacio -> reordenament de la riquesa - especulacio immobiliaria -> augment preus dels pisos -> bombolla immobiliaria -> crisi -> ?

com deia, a Polonia va iniciarse un conflicte que ha canviat el mon occidental. locupacio nazi, l1 de setembre del 1939, un any trasbalssat, indubtablement (a Espanya Franco havia culminat el seu cop d-estat amb la complicitat de molts espanyols), posava en marxa un seguit desdeveniments que ens han marcat a tots, fins i tot als mes frivols i relativistes que sostenen que res importa, que res transcendeix, que res es res de res.

Ara soc a Krakow (Cracovia), una ciutat bonica al sud de Polonia, a prop dAuschwitz. Per si sola paga la pena veurela.



Krakow despren la seguent sensacio: soc a europa, pero a leuropa de fa 20 anys, en un pais que durant anys va estar tutelat pel comunisme, i encara es nota. en mil detalls. retols, cotxes, plaques, bancs, carrers, els tramvies, la manera de vestir, les cares dels majors de 45 anys, els colors dels edificis, les instalacions de fa mes de 20 anys, el;s mobles de les cases, lalcada dels pisos de les cases, la instalacio electrica, el mercat de menjar i de roba, els silencis, els parcs, la senyalitzacio, la timidesa, les mirades, la sensacio de culpa (?), la vanitat autodefensiva, els nous rics, el cosmopolitisme incipient, els grans magatzems amb zara i h&M i max mara, Kubica, la incorporacio a la UEuropea, els bancs de fusta, labsencia gloriosa de disseny per tot arreu, de moment, les coses deformes, la irregularitat, poc PVC, fusta i pedra, poc plastic, els coloms que no sespanten (res aveure amb els de bcn), els alcoholics passejant pel carrer sense que, de moment, els amaguin, la pluja i la boira, el barri comunista "fabricat" per lantic regim, els tons pastel, la remor quotidiana, lexpressivitat opaca a les cares de la gent, la bellesa amagada, espantadissa, els tramvies antics -bonics, com juguets a escala 1/1- contrastant amb els tramvies nous -com tots-.

Soc a leuropa que daqui a uns anys sera semblant a tota europa i que ara nomes es semblant a si mateixa, com a molt a centreeuropa.
si voleu visitar krakow abans que no sigui com tantes altres ciutats, encara es bon moment. malgrat que hi ha forca turistes com jo.

krakow, amb tot, em recorda la barcelona preolimpica. cadascu que jutgi si aixo es bo o no. si es que cal jutjar aquestes coses, que personalment penso que no. nhi ha prou amb tenir el pensament i viurel.

viure krakow malgrat tot.

i dema, Auschwitz, un altre epicentre de la condicio humana, un altre senyal perenne del que som capacos de fer. Com Hiroshima. Com la bestia genetica que portem tots dins.

Salut
el teclat es diferent, no te c trencada i els accents son un lio.

Santi