"After Dark", d'Haruki Murakami

Tinc la impressió d'haver començat a llegir l'obra d'Haruki Murakami pel seu llibre més lleuger, però només quan n'hagi llegit un altre ho podré confirmar. After Dark és la mena de llibre, relativament freqüent en la generació d'autors que han crescut amb una tele a casa i una sala de cine a prop de casa, que sembla un guió per a la pantalla narrat amb format literari però sense voler o saber endinsar-se en les ambigüitats, profunditats i misteris de la literatura que més s'apropa a l'essència humana. Penso, com a contrast respecte a Murakami, en Thomas Bernhardt. Res a veure... aparentment.

Sí que hi ha punts comuns, perquè tot escriptor sensible, intel·ligent i ambiciós té en comú tot això i l'obra resultant, encara que la forma escollida sigui més o menys explícita, evident o metafòrica. L'obra de Murakami és metafòrica, però pot no semblar-ho i de fet la pots llegir pensant que només és una descripció d'uns fets, gairebé un text amoral, asèptic, una natura morta. Però no ho és, si el lector no vol que ho sigui.

After Dark té una cadència molt ben pautada per l'autor, que sap què vol dir i com. Pel meu gust de vegades s'atansa massa als contorns de la literatura voluntariosa, quan és a punt de forçar els diàlegs a pesar dels personatges, posant en perill la seva credibilitat (la dels personatges). Però ho fa en moments puntuals, molestos però d'alguna manera ben digerits en el to de l'obra. Excepte aquests moments de feblesa narrativa, l'obra flueix, però no passa de ser un clima, una descripció, una escena d'escenes, un videoclip d'emocions i situacions que a partir de la rutina d'una situació quotidiana intenta transcendir per afilar el llapis de la narració. Hi ha moments, però són els diàlegs. Hi ha escenes, però són imatges. És una literatura lleugera, però de qualitat.

Escullo una bona frase del text com a paradigma del que dic: "Al món hi ha coses que només pots fer sola, i coses que només pots fer amb algú altre. I és important combinar-les bé". Interessant, suggerent, entenimentada, sí, però al meu entendre fora de context es podria confondre amb un paràgraf de Coelho, i això és un mal símptoma.