"Revolutionary Road", la pel·lícula de Sam Mendes basada en l'obra mestra de Richard Yates

Sam Mendes és un director que utilitza un text fantàstic, la novel·la de Richard Yates Vía revolucionaria (1962), per fer una pel·lícula merament correcta. Sam Mendes és un artesà, però no un artista. La seva obra és polida i estètica, però li falta la sang i el coratge de Yates. I de la barreja de Yates i Mendes en resulta una pel·lícula desigual, descompensada i antagònica, en què els dos personatges principals, Di Caprio i Winslet exemplifiquen aquest antagonisme. Di Caprio és incapaç en tota la pel·lícula de fer creïble el seu personatge, una pega fatal en un actor i especialment greu en aquest text, en què el marit que interpreta ha de fer de contrapès a l'esposa, que és Kate Winslet. Winslet sí que està a l'alçada, el seu personatge sí que es descarna a mesura que avança l'argument, a mesura que la revolució domèstica va claudicant inexorablement. Winslet ha assumit millor la tragèdia del text de Yates, mentre que Di Caprio sembla haver assumit només l'adaptació per al cinema utilitzada per Mendes. Amb tot, com sol passar amb les pel·lícules que parteixen d'obres mestres, la pel·lícula es deixa veure perquè el text original és implacable i absolutament contemporani, potser ara encara més que a l'any 1962.