"Alguien tenía que haber calumniado a Josef KAmb aquesta frase tan simple comença el terror psicològic de la novel·la que més m'ha inquietat mai. M'ha fet més por que totes les pelis de terror juntes, que totes les bandes sonores que pretenen tensionar-nos (com si les imatges per si soles no poguessin atemorir-nos) juntes, que tots els trajectes a la matinada per cal anton quan era adolescent i tots els gossos em bordaven. Res comparat amb la prosa de Kafka, asèptica, carent de floritures, de lírica, d'ornamentació, de bellesa. Com una flor sense olor, la prosa de Kafka és la síntesi del significat, la derrota de la poesia davant la vida. I Kafka és el cronista tormentat pel fet de ser-ho.
"Sin embargo, no soy culpable", dijo K. "Es un error. ¿Cómo puede ser siquiera culpable el ser humano? Todos somos aquí seres humanos, tanto unos como otros". "Eso es cierto", dijo el sacerdote, "pero así suelen hablar los culpables."
Us el podeu descarregar en PDF.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada