Cristiana devota, Mary Flannery O'Connor (25/03/1925-03/08/1964) va escriure alguns dels contes més ben narrats, precisos i misteriosos que he llegit. El més popular es titula "A Good Man is Hard to Find", i és un relat d'una premeditació gairebé ofensiva per al lector ingenu i benevolent. Però del recull que estic llegint ("El negro artificial y otros escritos", Encuentro Ediciones, 2000), n'hi ha un altre, "Las fiestas de Partridge", que m'ha semblat la culminació de la premeditació, però una premeditació virtuosa, benintencionada.Se'm fa estrany entendre-ho (i no ho entenc del tot) però O'Connor camina al llindar del proselitisme, el moralisme i l'alliçonament sense incórrer en cap d'aquests tres defectes de mals escriptors. Troba el punt just i ho deixa anar. El lector, confiat, pensa que sap què li dirà, què li vol dir i què li diu, però quan acabes el conte et sents desconcertat per la manera com la realitat, tossuda, grisa, prosaica, absent de mística ("La vida no se somete a abstracciones", sentencia un dels personatges del conte), s'acaba imposant al lector i al conte.
"Era un individualista -dijo Calhoun-. Un hombre que no se permitiría a sí mismo ser formadomismo molde de sus inferiores. Un inconformista. Era un hombre profundo, viviendo entre caricaturas. Y al final lo volvieron loco y liberó toda su violencia sobre ellos mismos. (...) un juicio hubiera puesto de manifiesto su inocencia y que la verdadera culpable era la comunidad".
És natural, instintiu, sentir empatia pel personatge que descriu el paràgraf anterior, empatia que creix i es fa forta a mesura que el relat connota el personatge de valors d'heroi, de màrtir, de símbol d'alguna virtut universal però escassa. I aquesta espiral d'emmirallament culmina en una trencadissa sòrdida, buida, incòmoda i un punt vergonyant. El conte com a moral, com a descripció i com a explicació possible de la complexitat inabastable de la realitat de la conducta humana. I la O'Connor brodant la complexitat humana des de l'aparent simplicitat del seu prisma tenyit d'ètica i fins i tot moralitat cristina.
Això sí que és un miracle.
Entrades
1 comentari:
Veig q va morir amb 39 anys... molt jove... no he llegit res d'ella però pel que sembla és compleix el tòpic. El realment important d'aquesta dona era la seva imaginació i cervells privilegiats, és indiferent que fos cristiana o no, és totalment circumstancial. I, i aquí ve la paradoxa, com pot ser que essent circumstancial marqui tant? com pot ser que les circumstàncies de les persones, tot i ser tan sols circumstàncies, siguin tan determinants? i si canviem la paraula 'circumstància'o millor dit, el seu significat?
Publica un comentari a l'entrada